La caseta amb rodes - Tercer mes -
OCTUBRE -SEGON MES -
L' home que estaba perdut/Soc invisible/L' home que dormía sentat/Parc de nit/Viatge a la natura/Llibres llegits/Amazon ( S' hem obra una porta ).
Als matins al llevar-me es comença a notar la fresca matinera.
Ja he acabat el llibre que llegia al cotxe, ara n he començat un altre " 1984 " d' Orwell una novela que el meu fill va llegir i li vaig demanar el llibre.
Fa dies que estic pensant en fer un cambi de sensacions per variar. Anar a la montanya i desconectar un xic de Girona ?
L' home que s' habia perdut :
Eren cap a les 8 del matí d' un diumenge, a aquesta hora normalment els carrers son buits un diumenge.
Al sortir del cotxe hem vaig trobar a un home que hem demanava ajud doncs s' habia perdut.
Hem preguntaba per anar a Salt i es trovaba a Montilivi prop del camp de futbol.
Estava desorientat, cansat i no paraba de repetirme que ningú l' habia ajudat a demanar un taxi per què no tenia carga al mobil i no podía trucar.
Li vaig dir que no es preocupés i vaig trucar a un taxi des del meu mobil.
En esperar el taxista hem va dir que un seu conegut habia topat amb un cotxe al sortir d' una discoteca i l' habia abandonat sense que ell sabés a on es trovaba dins de la ciutat.
Que portava molt temps caminant i es trovaba molt cansat.
Finalment el taxi va arribar i hem va donar les gràcies altre cop.
Hem vaig sentir bé d' haber-lo pogut ajudar.
.....
Dilluns 6 :
Un dia d' aquells que es fa feixuc, el sol encara crema, no m' agrada, al matí fa fred, t' abrigues i surts a fer la primera caminata, fas un cafè i un cigarret i vas al parc que ara si que s' agraeix que el sol escalfi.
Falta poc per anar a la biblioteca i començar un nou llibre d' alpinisme, en tinc ganes en un mes i escatx serà el tercer sobre aquest tema. El que viuen alguns alpinistes és brutal !!
Envio un wassap als meus fills, tots dos estudien i treballen, aquest any serà diferent l' Isaac no pot venir com feia dos dies entre setmana dinar i estar a casa junts com ho geiem avans a casa ara tant sols podem quedar unes hores i fer un passeig , l' Èlia treballa i està fent un curs de preparació per entrar a estudiar arquitectura, el cap de setmana tampoc podrà venir a casa com avans.
Les expocicions:
He aprofitat per anar a la casa de la cultura i veure dos exposicions i ha sigut molt a agradable, ina de fotografía i l' altre de video i collage.
Aquí semblo quasi invisible :
Hi ha llocs que la gent passa per el costat del cotxe i si treiés el cap i els fes una ganyota tampoc ho veuríen doncs tothom va atabalat amb els seus pensaments caminant super concentrats . Soc invisible.
EL LLOC MENYS INDICAT
Era ja l hora de dinar i vaig trobar una ombra sota una alsina per aparcar el cotxe dinar , fer la migdiada i seguir llegint 1984 la novel.la.
Tot anava com la seda fins que vaig notar que es varen anant aparcarcant cada cop més cotxes i d' on surtien homes i dones sols però després tornaven amb criatures..
(?)
M' havia aparcat en un lloc on els pares i mares aparcaven per anar a recollir als seus fills de l' escola.
De sobte jo hem trovaba allà mitg estirat a darrera amb un llibre a les mans i veient com passaven ells, jo quedava amagat allà mitg però no del tot doncs una mare hem va descubrir i vaig sentir que li deia al seu home " ai quin susto !! has vist aquell cotxe a dins hi ha un home estirat llegint..!! " sort que el seu home li va respondre " a on ?..a bueno... " i prou.
Ben pensat quin mal hi ha en que un s' estiri al darrera del seu cotxe i es posi a llegir relaxadament.
.........
Passades les 12 torno al parc a fer un cigarret i espero un xic x comprar-me un parell de salsitxes de frankfurt ja cuites picants fotudes dins d' un plàstic i me les menjo assentat en un banc.
Ara ve el que sé que costarà : passar tota la tarda i vespre, encara queden moltes hores al carrer i que fas...?
Cotxe, ( aprofito per rentar-me els peus posar-hi polvos de talc i rentar-me la boca i escupir obrint la porta del cotxe ),moure el cotxe, fer un vol amb el cotxe, llegir al cotxe , espero a que falti poc per que fosquegi i el sol no emprenyi i aparcar per tornar tornar al centre de la ciutat.
Ja son més de les 7 , fa poc que he anat a veure qui hi ha al bar d' en Jhian, hem quedo allà , un xic de repòs de caminar, parc i cotxe.
.....
Llibres llegits en aquets dos mesos :
LLIBRES LLEGITS
*La montaña y la vida llegit sencer interessant
*Ja hem fet el cim. Plana 90
*Escalada a l' everest plana 22,41,50,61,69, 81 deixo el llibre s'he fa feixuc.
*La noia de la perla ( Tracy Chevalier ) llegit cencer, m' ha agardat molt.
* Cels de safir, plana 26,52,84,107,144,184,198,230,250,280,325 llegit sencer interessant
* La Sal de la vida ( Fraçoise Héritier ), plana 23 finalitzat interessant
* Teràpia Vertical , fins plana 45
* Ni tant alt ni tant dificil. Araceli Segarra. Plana 80,132,180 Finalitzat m' ha agradat molt, m' el vull comprar !!
* L' Everest a l' hora punta, plana 45,93,119, quasi finalitzat falta el darrer capítul. M' el vull comprar.
* La conjura de los necios, plana 66
* 1984, Orwell , plana 192
Un cambi d' aires . Natura :
Vaig cap a la natura necessito un petit viatge i cambiar d' aires, hem dirigeixo cap a l' empordà i allà hem trobaré amb els meus fills on passarem unes hores junts.
El parc de Vespre / Nit :
Sencillament un parc maravellós ple de gent que s' ho passen bé.
Nens jugant, gent fent esport, gent passejant, parelles enamorades ...
I de nit és preciós.
L' home que dormía tota la nit en un banc del passeig:
La nit de dissabte del 18 d' aquest mes la vaig passar en un passeig a les afores de la ciutat, un lloc tranquil a partir de les 24h i on sabia que l' endemà no hauria de marxar rapidament doncs problablement a les 7 ó 8 del matí no hi hauría ningú.
Al instal.lar-m' hi aparcant el cotxe vaig veure a un home assegut en un banc del passeig i arreplegat de la fred, hem va cridar l' atenció en la posició que es trovaba doncs es veia clarament que l' home ho estava passant malament.
...al matí el vaig trobar al mateix lloc i en la mateixa posició que al vespre avans dormir,
es va pa passar la nit dormint ( si és que va poguer ) , assegut i escanyolit en aquell banc i pelat de fred !!
El mínim que jo podía fer és compartir un xic del meu menjar i m' hi vaig acostar i li vaig preguntar si volia una mica de pa i xocolata que és el que jo al matí había esmorzat.
L' home gratament m' ho va acceptar i educadament hem va donar les gràcies.
Aquella nit passada jo habia estat pensant que per a molta gent els indigents son invisibles o inclús una molèstia..potser algú té compassió d' ells i pensen o comenten " pobre tiu "..però no se'ls acudeix de fer un petit gest i preguntar-lis com estan o dir-lis bon dia o directament ajudar-los un xic sigui donan-lis menjar , aigua o quatre cèntims per ajudar-los un xic a sortir de la tristesa que la situació en que es troben els ha de produir.
Hi ha de tot certament, n' hi ha que estan per la ciutat i et van demanan diners i van ben vestits, son joves i veus clarament que no és un indigent , jo parlo de gent com aquest home que clarament ho és.
Amazon :
Endevant llançat-hi !!
Som a finals d' Octubre l' 1 de setembre vaig deixar la vivenda on vivÍa.
Han passat vivències que visquent d' una altre manera no haguessin passat mai i això és lo bonic de llançar-te a viure aquesta expèriencia.
Va haber-hi un moment que per l' edad ja donava per fet que no hem sortiria cap més contracte de feina i estava amb uns ànims amb aquest sentit que es podría dir que ja estava tirant la tovallola però els meus dos fills hem seguient animant a no fer-ho.
Cap al 20 d' octubre hem varen surgir dues portes obertes de feina una gràcies a l' Issac per donar veus i l' altte per jo haber seguit buscant.
Amazon i també IKEA.
M' ho vaig plantejar si agafava el camí de comercial amb la nova botiga a Girona de IKEA com hem planxaría les camises dormint i visquent dins un cotxe ?
Com aniria prou acceptable dia a dia per la feina ?
A més m- hauría de comprar roba nova , sabates i desplaçar-me a Barcelona per a la formació, un xic complicat...
D' altre banda Amazon era una feina que hem creava interés .
Certament com a repartidor purament no ho había fet , tant sols de comercial de vegades tocava repartir però tant sols de tant en tant.
Tot i això m' hi vaig llençar i probar a veure com podía anar .
Bé, doncs no porto gaire a dins d' Amazon que uns 10 dies més o menys i m' agrada.
M' agrada l' ambient de treball , els companys, el suport i la feina.
Vull seguir en aquesta empresa .
El treball és constant i no pares fins acabar la teva feina encara que sigui tard però sempre al menys de moment tens el suport de companys amb més experiencia que t' ajuden tot i que això sol passar bastant al principi per el que hem comenten .
Tot just acabo de començar .
Superar els reptes diaris que la feina demana ja és un repte i això hem motiva.
Crec que he agafat el camí correcte.
........................
Tot i la nova feina segueixo durmint al cotxe i en tinc per molt temps avans no hem pugui llogar un pis donada l' incógnita de si seguiré amb la feina o no i a més els preus dels lloguers...
Lo bonic de la vida és precisament no saber que et vindrà més endevant al camí, si ho sabessim es perdería tot l' encant o potser no voldríem viure cap més capítul...
...................
Cal dir que aquesta situació a la que hem trobo actualment és a causa de tenir de deixar la vivenda on vivíem jo de forma permanent i els meus dos fills que veníen i es quedaven durant la setmana.
Tot i tots tres haber-ho parlat i de la forma en que es varen succeïr els fets al final varem tenir que marxar d' una manera que no haguessim volgut.
La millor opció era la de camperitzar-me el cotxe doncs l' incertesa de com estaría económicament al cap de 6 mesos i els diners que disposaría , donada la meva situació econòmica - laboral i als 60 anys que el proper mes de gener faré , ha estat el més sensat per intentar gastar el menys possible tot i les despeses fixes mensuals .
Pagar un lloguer per una habitació o pagar un camping no era la millor opció donada l' incertesa.
Agraïments:
Gràcies a tots els que m' ajudeu o m' heu ajudat de la millor manera que heu pogut :
Ricard per la teva amistad i el suport econòmic en els moments més complicats , Patrícia per el teu somriure , Jiang per deixar-me fer servir el lavabo per afeitar-me , els endolls per carregar el mòbil i el teu somrire, Josep per l' encàrreg del quadre que tot i quedar-se inacabat donades les circumstàncies del moment , per la teva bona voluntat, María Martí per el teu suport per mitjà dels emails i el teu canal a youtube, Kamal per el dia que varem resoldre el món, Nely per cafè i les xerradetes, Joan i el teu cusí Albert per animar-me a escriure i compartir aquets moments , Carles Teixidor per les petites estones parlant de futbol, Martí per la teva amistat, Marc per la teca simpatía, Pol per els moments d' alegría juvenil que desprens, Santi per el teu somriure i el bon rotllo que encomanes, Quim de Mataró per el teu suport moral per mitjà del wassap, Mikey i la Montse per la vostre comprensió en aquets moments ,Pep per el teu suport com a artísta i amic, Nausica per les trobades al carrer entre artistes i la nostra amistat, Pere , Laia i els companys de feina per el vostre somriure i aquells dies a la gal.lería, Edu per els ànims rebuts, Hellen per aquella estona i fer-me sentir com feia anys no sentía , Lluís per el teu somriure que mai falta quan arrives, Josep María per la darrera trobada i els teus dolços, Jasmine per la teva simpatía, l' estanquer del Carrer Ciutadans per la teva simpatía i lo prestat, Pep de la cafeteria Canigó per els ànims i el cafè tant bó .
I a tots els demés que durant aquets dies m' heu donat i hem doneu suport d' una manera o altre , concient o inconcientment.
......
-Per què m' estic a la ciutat-
M' estic a les afores de la ciutat prop de la natura però també a prop del centre .
La meva petita caseta amb rodes no té la intimitat d' una camper, és un cotxe amb totes les finestres que donen al carrer o a la natura .
De vegades hem llevo cap a les 6 i de vegades cap a les 7, arreglo el llit i hem vesteixo amb 12 segons.
Faig la primera caminata quant encara la ciutat dorm però és apunt de llevar-se i el silenci d' aquí a no res deixarà pas al rum-rum dels cotxes i motos, les persianes s' aixecaran i la gent omplirà els carrers per anar a l' universitat , a la feina ó on sigui.
Sento la primera olor a pà recent fet o a cafè d' una cafeteria que ja obre a les 7h i espero que siguin les 10h per anar a la biblioteca.
És la meva ciutat, la meva petita ciutat que tant estimo.
Després ve caminar per la ciutat tot contenplant la gent .
Viure al carrer dins la ciutat m' ha dut a veure i viure l' alegria de la gent , les seves cares , gestos i fets que delaten el seu estat d' ànim.
Quant t' estàs tantes hores al carrer, sigui assentat en un banc, sigui passejant, a dins l' estació o a dins el cotxe veus moltes situacions. Gent passejant amb la meinada, gent fent esport, gent corrent per no perdre el tren ó el bus, parelles de joves passejant, gent gran que el temps se li cau a les espatlles, gent al carrer dormint amb quatre cartrons...
Vius 24 hores al carrer i veus i vius moltes més situacions de les que viuries si no fos així. Vius molt més la ciutat i els seus habitans.
En aquest temps m' he adonat que en general en excepció d' algunes persones , la gent que veus per el carrer a Girona és feliç.
-02.jpeg)