LA CASETA AMB RODES - NOVÈ MES -
" Corre al bosc i ràpit !! "
Aquesta matinada a les 4 he notat que no anava bé de ventre i tenia que treure-ho però Ja !!
No podia esperar 4 hores a que fossin les 7 ó les 8 per anar a fer un cafè i de pas fer popop..així que m' he aixecat de darrera del cotxe i l' he engegat per dirigir-me cap al bosc mes proper per treure-ho, no hem podia aguantar... Sort que sempre tinc paper higiènic per si de cas...
Després m' he tornat a posar a dormir sense aquesta engoixa...Quin descans !! ...
....
" La higiène "
La podor de peus que fan les sabates hem fa estar futut per que jo me la sento tot llegint a la biblio..la sentiran els altres ?
Hi he posat pols de talc i també als peus i mitjons però les sabates costa força que desapareixi...
Aviat podré rentar la roba i tinc unes ganes de fer olor a net...
Ostres fa molt que no hem rento els cabells i el cos amb una bona dutxa...
El dia a dia hem rento el cos amb toballoletes però evidentment no és el mateix que pendre una bona dutxa.
" Les trobades al carrer "
Aquest matí hem fet-la petar amb en Martí i m' ha anat super !! Per què a més és d' aquelles trobades casuals que et trobes per el carrer i surt espontàni. Per mi son les millors trobades.
" La lectura "
Ara m' estic llegint " Ara o mai " , un llibre que descriu la part no tant bonica de les vivències viscudes de la Nuri Picas una atlèta d' èlit , corredora d' ultra trail i alpinista. Un llibre fàcil de llegir, comunicatiu, distret i que aprens molt .
M' he dibuixat uns pics de muntanya que ho comparo amb la vida. I és que els reptes que dona la montanya de vegades és comparable amb els reptes de la propia vida.
Quins son actualment els proposits que vull aconsaguir...
Aquesta frase l' he llegit en el llibre que estic llegint " Ara o mai " - Si lluites , pots perdre , si no lluites ja has perdut -
" SALVAT PELS PELS !! "
Hi va haber un dia que no tenia ja bateria i els carregadors i no tenia possibilitats per carregar-lo ja que la biblioteca fa horari d' estiu i ara els dissabtes no obra i els diumenges es tancat. Així que l' única obció que tenía era anar a carregar-lo al garatge de la casa que està en venda i així ho vaig fer i a més m' hi vaig quedar dues nits per poguer estar més tranquil sense estar pendent de que algú hem vegi dormint dins el cotxe avans de que m' aixequi per tal de que això no passi entre les 6 i les 7 ja soc llevat, fa més de 9 mesos que a excepció de 4 dies que vaig estar en un hotel no puc tenir la possibilitat encara que fos un dissabte o diumenge de quedar-me dormint fins més tard.
Doncs bé, resulta que no hi vaig dormir prou bé doncs el garatge fa un xic de pendent i a més et troves entre quatre pareds fredes i quasi sense claror molt aviat.
A més per acabar-ho de rematar s' hem va acudir d' agafar l' ascensor que dona just a l' entrada i que dona al jardí però per comptes d' això hem va portar al segon pis i després va deixar de funcionar doncs per molt que apretés els botons no anava i no solsament això...No podía obrir la porta per sortir doncs es deuria haber encallat un xic abans de la sortida i la porta no obría !!!
Ho vaig probar varis cops i res...Vaig pensar que s' habia acabat i que allà hem trovaríen mort docs fins al cap d' un temps ( fins que algú anés a la casa i se li acudís de mirar al ascensor , cosa que podien passar dies o setmanes ) ningú sabría res de mi doncs al agafar el ascensor no vaig agafar el telèfon i no podía trucar per dir en la situació en que hem trobava de vida o mort.
Quant ja hem donava per vençut ho vaig tornar a provar desesperat i sense convicció però miraculosament a les hores la porta es va obrir. Salvat !! Vaig pensar en un orimer moment però encara tenía que tenir un xic més de sort, faltava que la porta que dona accés al segon pis fos oberta si no tampoc podría sortir de la casa i per fortuna o per què Deu ho va voler la porta estava oberta per què el llisquet no estava posat i el mànec de la porta era trencat així que ara si , estava salvat !!!
Tant sols tenía que baixar les escales al primer pis i del primer les escales que donen al garatge, això si ràpid per què sonaría l' alarma i tindría que obrir la porta del garatge que s' obre automaticament, engegar el cotxe i marxar ràpit mentres l' alarma seguíría sonant !!!
I així ho vaig fer, vaig baixar les escales a correcuita !! I vaig fotre el camp com si fos un lladre quant és casa meva i dels meus germans .
Recordo que jo i els meus fills varem tenir que marxar de la casa oer que els meus germans no ens hi van deixar estar per que pensaven que la casa es vendría més ràpit si no hi había ningú visquent-hi cosa que és totalment incert segons he pogut parlar amb alguns Apis.
" L' excursió "
Un Diumenge hem vaig apuntar a una excursió que es feia des del centre civic on a dalt hi ha la biblioteca que vaig al matí i tarda quasi cada día.
L' excursió es feia amb el motiu de passejar i coneixer les plantes i herbes que hi han a llocs de la ciutat.
Va valer molt la pena. Vaig passar unes hores agradables i a més en vaig obtenir nous coneixaments.
" Els veins "
" El veí hem convida a una birra i si vull a dinar amb la seva família "
Un d' aquets dies vaig anar a mirar la bustia a la casa que està a la venda però que encara estic empedronat allà i per tant el correu és allà on m' arriba.
De pas vaig anar al jardí per veure com estava després de 9 mesos sense cuidar-se i estava fet un desastre tal i com hem temía. Quant jo hi vivía cuidava el jardí a més de l' interior de la casa i el mantenía ben net i cuidat.
En aquestes que m' hi vaig quedar una estona i de sobte el vehí en Jordi hem va convidar a fer-la petar i fins i tot hem va convidar a una birra cosa que vaig acceptar de bon gust. Després ell i la seva família hem varen convidar a dinar amb ells però vaig considerar que potser sería un gra massa.
Bones persones.
" Els meus peus "
Ara ja noto de tant caminar i aquesta calor que fa com els peus hem fan mal i sembla que bullin i les cames ja es comencen a queixar.
1 de Maig i vuitè mes visquent entre el carrer , parc, biblioteca i dormint en el cotxe.
Fa mesos que penso en el plaer saborejar una butifarra cuita al caliu i quasi que puc sentir el seu gust. La boca s' hem fa aigua.
Hi han dies de tots però si que és cert que conforme passen el mesos noto com m' aniría bé fer un cambi. Montanya ? Mar ?
Fa mesos que no hem puc agafar un hotel per algun dia i que menjo menjar de pot o de llauna però de tant en tant la meva filla l' Èlia hem porta menjar cuinat per ella, QUINA DELICIA !!
Segueixo anant a pendre cafè al bar la la familia de l' Ihau i l' Ishan on hem trobo amb coneguts i la fem petar i algun cop a surgit una partideta s' escacs amb el Lluís, un crack.
També segueixo veient els companys s' aventures de la vida al bar del Shan on hem trobo amb el Martí que a més d' ajudar-me en moments i dies dificils la fem petar, així com també amb l' Enric , el Kimi, el Pol, el Joan , l' Albert i tots el altres que ens hi trobem de tant en tant.
De vegades també hem ve al cap aquests pensaments :
"No és senzill viure així., m' aniría bé un cambi. Un camping ?
Necessito tranquilitat.
Trobo a faltar molt els meus dos fills.
De sopte un nou dia comença i la sensació d' angoixa després d' estar amb els meus dos fills s' esbaeix.
Hi han dies de tot.
Derrers llibres llegits a aquest mes :
* El guardià de l' estany negre. Explica la vida d' un guardia i alpinista del refugi de montanya de la Ventosa. M' ha agradat molt.
* krakauer essencial. Interessant.
*3 nits de torb i 1 cap d any. M' ha agradat molt
*Anapurna - la otra verdad - M ha agradat.
- Explica les veritats del que va passar i la competencia en un mateix grup d' alpinistes l' ego i exageracions i mentides en posteroirs entrevistes d' algun del grup x conseguir ser més escoltat. Curiós que pugui passar això en un mateix equip.
......
Continuen les ratxes de vent molt fortes superant en escreix el 100 km/h en alguns llocs, carreteres tallades per els arbres caiguts , incidents en les vies ferroviaries ...
Fa varis díes que no para de fer vent i a més el vent és fret.
A dins els cotxe sort en tinc de les mantes de llana que m' en vaig endur al marxar .
Per contra si fa sol al migdia fa calor.
Avui ha sigut l' aniversari d' en Lluis l' home que de vegades coincidim tots al bar del Ishan i l' Ihau i ens ha convidat.
L' altre dia no fa gaire hem vaig trobar un vell amic per el carrer , anava amb un vol gegant de sopa cobert amb cel.lofan per el carrer !! És en Josep Maria , quina il.lusió hem va fer de trobar-lo, ara s' habia juvilat , durant molts anys va estar viatjant per la feina , ara podia disfrutar de la vida amb més tranquilitat.
Matinades fredes
Migdies buscant una hombra
Encara no he fer servir la cuina i dutxa de càmping.
Caminar molt i passar les hores a la biblioteca i al carrer o visitant exposicions, al parc .
Llegir molt.
Llibres llegits en aquets 7 mesos :
* Alison Hargreaves i Tom Ballard - Morir com a tigres - llegit sencer, m' ha agradat molt m' el vull comprar !!
* L' Imalaia Hivernal , relligit 2 cops , m' ha agradat molt. M' el vull comprar !!
*La montaña y la vida llegit sencer interessant
*Ja hem fet el cim. Plana 90
*Escalada a l' everest plana 22,41,50,61,69, 81 deixo el llibre s'he fa feixuc.
*La noia de la perla ( Tracy Chevalier ) llegit cencer, m' ha agardat molt.
* Cels de safir, llegit sencer, interessant
* La Sal de la vida ( Fraçoise Héritier ), finalitzat interessant
* Teràpia Vertical , fins plana 45
* Ni tant alt ni tant dificil. Araceli Segarra. Finalitzat i relligit tres cops !! m' ha agradat molt, m' el vull comprar !!
* L' Everest a l' hora punta, plana 45,93,119, quasi finalitzat falta el darrer capítul. M' el vull comprar.
* La conjura de los necios, plana 66
* 1984 , plana 192
Està essent un mes de Març amb molta pluja : està bé que plogui si plou bé sense fer mal .
L' inconvenient és que si et quedes xop de mitjons i sabates a la mini camper no hi tinc secadora ( ja sería bó ...tot i que al cotxe que és com una mini camper i tinc llit, cuina i dutxa exterior, la cuina i dutxa son per si algun dia vull anar de camping ) amb el que tot queda xop fins que no ho pugui portar a secar en un lloc d' aquets on pots rentar i secar la roba.
....
Aquest mes també m' he trobat amb que un dia vaig voler engegar el cotxe i no vaig poguer per què no hi habia prou batería ja que s' habia esgotat, sort d' en Xevi el mecànic que hem va deixar una bateria portàtil i uns cables i el vaig poguer arrencar.
També s' hem va fer malbé el mobil, sort de l' Èlia la meva filla que m' en va deixar un.
.....
Segueixo anant a les exposicions , aquest mes he vist l' obra de la col.lecció particular de Vicente Huedo. Un pintoràs.
Pel que fa als llibres segueixo anant a la biblioteca , ara m' estic llegin Himalaya Invernal - L' últim repte - Fascinant !!
....
Per el que fa al pintar m' estic plantejant de comprar un blog i llapiços i pintar a dins al cotxe o dibuixar ja que fa sis mesos que no agafo un pinzell.
En quant a la feina des de que s hem va acabar el contracte de moment no he trobat res en consonància amb el que busco però cal seguir buscan i pensar com , què i quant.
....
OCTUBRE -SEGON MES -
L' home que estaba perdut/Soc invisible/L' home que dormía sentat/Parc de nit/Viatge a la natura/Llibres llegits/Amazon ( S' hem obra una porta ).
Als matins al llevar-me es comença a notar la fresca matinera.
Ja he acabat el llibre que llegia al cotxe, ara n he començat un altre " 1984 " d' Orwell una novela que el meu fill va llegir i li vaig demanar el llibre.
Fa dies que estic pensant en fer un cambi de sensacions per variar. Anar a la montanya i desconectar un xic de Girona ?
L' home que s' habia perdut :
Eren cap a les 8 del matí d' un diumenge, a aquesta hora normalment els carrers son buits un diumenge.
Al sortir del cotxe hem vaig trobar a un home que hem demanava ajud doncs s' habia perdut.
Hem preguntaba per anar a Salt i es trovaba a Montilivi prop del camp de futbol.
Estava desorientat, cansat i no paraba de repetirme que ningú l' habia ajudat a demanar un taxi per què no tenia carga al mobil i no podía trucar.
Li vaig dir que no es preocupés i vaig trucar a un taxi des del meu mobil.
En esperar el taxista hem va dir que un seu conegut habia topat amb un cotxe al sortir d' una discoteca i l' habia abandonat sense que ell sabés a on es trovaba dins de la ciutat.
Que portava molt temps caminant i es trovaba molt cansat.
Finalment el taxi va arribar i hem va donar les gràcies altre cop.
Hem vaig sentir bé d' haber-lo pogut ajudar.
.....
Dilluns 6 :
Un dia d' aquells que es fa feixuc, el sol encara crema, no m' agrada, al matí fa fred, t' abrigues i surts a fer la primera caminata, fas un cafè i un cigarret i vas al parc que ara si que s' agraeix que el sol escalfi.
Falta poc per anar a la biblioteca i començar un nou llibre d' alpinisme, en tinc ganes en un mes i escatx serà el tercer sobre aquest tema. El que viuen alguns alpinistes és brutal !!
Envio un wassap als meus fills, tots dos estudien i treballen, aquest any serà diferent l' Isaac no pot venir com feia dos dies entre setmana dinar i estar a casa junts com ho geiem avans a casa ara tant sols podem quedar unes hores i fer un passeig , l' Èlia treballa i està fent un curs de preparació per entrar a estudiar arquitectura, el cap de setmana tampoc podrà venir a casa com avans.
Les expocicions:
He aprofitat per anar a la casa de la cultura i veure dos exposicions i ha sigut molt a agradable, ina de fotografía i l' altre de video i collage.
Aquí semblo quasi invisible :
Hi ha llocs que la gent passa per el costat del cotxe i si treiés el cap i els fes una ganyota tampoc ho veuríen doncs tothom va atabalat amb els seus pensaments caminant super concentrats . Soc invisible.
EL LLOC MENYS INDICAT
Era ja l hora de dinar i vaig trobar una ombra sota una alsina per aparcar el cotxe dinar , fer la migdiada i seguir llegint 1984 la novel.la.
Tot anava com la seda fins que vaig notar que es varen anant aparcarcant cada cop més cotxes i d' on surtien homes i dones sols però després tornaven amb criatures..
(?)
M' havia aparcat en un lloc on els pares i mares aparcaven per anar a recollir als seus fills de l' escola.
De sobte jo hem trovaba allà mitg estirat a darrera amb un llibre a les mans i veient com passaven ells, jo quedava amagat allà mitg però no del tot doncs una mare hem va descubrir i vaig sentir que li deia al seu home " ai quin susto !! has vist aquell cotxe a dins hi ha un home estirat llegint..!! " sort que el seu home li va respondre " a on ?..a bueno... " i prou.
Ben pensat quin mal hi ha en que un s' estiri al darrera del seu cotxe i es posi a llegir relaxadament.
.........
Passades les 12 torno al parc a fer un cigarret i espero un xic x comprar-me un parell de salsitxes de frankfurt ja cuites picants fotudes dins d' un plàstic i me les menjo assentat en un banc.
Ara ve el que sé que costarà : passar tota la tarda i vespre, encara queden moltes hores al carrer i que fas...?
Cotxe, ( aprofito per rentar-me els peus posar-hi polvos de talc i rentar-me la boca i escupir obrint la porta del cotxe ),moure el cotxe, fer un vol amb el cotxe, llegir al cotxe , espero a que falti poc per que fosquegi i el sol no emprenyi i aparcar per tornar tornar al centre de la ciutat.
Ja son més de les 7 , fa poc que he anat a veure qui hi ha al bar d' en Jhian, hem quedo allà , un xic de repòs de caminar, parc i cotxe.
.....
Llibres llegits en aquets dos mesos :
Un cambi d' aires . Natura :
Vaig cap a la natura necessito un petit viatge i cambiar d' aires, hem dirigeixo cap a l' empordà i allà hem trobaré amb els meus fills on passarem unes hores junts.
El parc de Vespre / Nit :
Sencillament un parc maravellós ple de gent que s' ho passen bé.
Nens jugant, gent fent esport, gent passejant, parelles enamorades ...
I de nit és preciós.
L' home que dormía tota la nit en un banc del passeig:
La nit de dissabte del 18 d' aquest mes la vaig passar en un passeig a les afores de la ciutat, un lloc tranquil a partir de les 24h i on sabia que l' endemà no hauria de marxar rapidament doncs problablement a les 7 ó 8 del matí no hi hauría ningú.
Al instal.lar-m' hi aparcant el cotxe vaig veure a un home assegut en un banc del passeig i arreplegat de la fred, hem va cridar l' atenció en la posició que es trovaba doncs es veia clarament que l' home ho estava passant malament.
...al matí el vaig trobar al mateix lloc i en la mateixa posició que al vespre avans dormir,
es va pa passar la nit dormint ( si és que va poguer ) , assegut i escanyolit en aquell banc i pelat de fred !!
El mínim que jo podía fer és compartir un xic del meu menjar i m' hi vaig acostar i li vaig preguntar si volia una mica de pa i xocolata que és el que jo al matí había esmorzat.
L' home gratament m' ho va acceptar i educadament hem va donar les gràcies.
Aquella nit passada jo habia estat pensant que per a molta gent els indigents son invisibles o inclús una molèstia..potser algú té compassió d' ells i pensen o comenten " pobre tiu "..però no se'ls acudeix de fer un petit gest i preguntar-lis com estan o dir-lis bon dia o directament ajudar-los un xic sigui donan-lis menjar , aigua o quatre cèntims per ajudar-los un xic a sortir de la tristesa que la situació en que es troben els ha de produir.
Hi ha de tot certament, n' hi ha que estan per la ciutat i et van demanan diners i van ben vestits, son joves i veus clarament que no és un indigent , jo parlo de gent com aquest home que clarament ho és.
Amazon :
Endevant llançat-hi !!
Som a finals d' Octubre l' 1 de setembre vaig deixar la vivenda on vivÍa.
Han passat vivències que visquent d' una altre manera no haguessin passat mai i això és lo bonic de llançar-te a viure aquesta expèriencia.
Va haber-hi un moment que per l' edad ja donava per fet que no hem sortiria cap més contracte de feina i estava amb uns ànims amb aquest sentit que es podría dir que ja estava tirant la tovallola però els meus dos fills hem seguient animant a no fer-ho.
Cap al 20 d' octubre hem varen surgir dues portes obertes de feina una gràcies a l' Issac per donar veus i l' altte per jo haber seguit buscant.
Amazon i també IKEA.
M' ho vaig plantejar si agafava el camí de comercial amb la nova botiga a Girona de IKEA com hem planxaría les camises dormint i visquent dins un cotxe ?
Com aniria prou acceptable dia a dia per la feina ?
A més m- hauría de comprar roba nova , sabates i desplaçar-me a Barcelona per a la formació, un xic complicat...
D' altre banda Amazon era una feina que hem creava interés .
Certament com a repartidor purament no ho había fet , tant sols de comercial de vegades tocava repartir però tant sols de tant en tant.
Tot i això m' hi vaig llençar i probar a veure com podía anar .
Bé, doncs no porto gaire a dins d' Amazon que uns 10 dies més o menys i m' agrada.
M' agrada l' ambient de treball , els companys, el suport i la feina.
Vull seguir en aquesta empresa .
El treball és constant i no pares fins acabar la teva feina encara que sigui tard però sempre al menys de moment tens el suport de companys amb més experiencia que t' ajuden tot i que això sol passar bastant al principi per el que hem comenten .
Tot just acabo de començar .
Superar els reptes diaris que la feina demana ja és un repte i això hem motiva.
Crec que he agafat el camí correcte.
........................
Tot i la nova feina segueixo durmint al cotxe i en tinc per molt temps avans no hem pugui llogar un pis donada l' incógnita de si seguiré amb la feina o no i a més els preus dels lloguers...
Lo bonic de la vida és precisament no saber que et vindrà més endevant al camí, si ho sabessim es perdería tot l' encant o potser no voldríem viure cap més capítul...
...................
Cal dir que aquesta situació a la que hem trobo actualment és a causa de tenir de deixar la vivenda on vivíem jo de forma permanent i els meus dos fills que veníen i es quedaven durant la setmana.
Tot i tots tres haber-ho parlat i de la forma en que es varen succeïr els fets al final varem tenir que marxar d' una manera que no haguessim volgut.
La millor opció era la de camperitzar-me el cotxe doncs l' incertesa de com estaría económicament al cap de 6 mesos i els diners que disposaría , donada la meva situació econòmica - laboral i als 60 anys que el proper mes de gener faré , ha estat el més sensat per intentar gastar el menys possible tot i les despeses fixes mensuals .
Pagar un lloguer per una habitació o pagar un camping no era la millor opció donada l' incertesa.
Agraïments:
Gràcies a tots els que m' ajudeu o m' heu ajudat de la millor manera que heu pogut :
Ricard per la teva amistad i el suport econòmic en els moments més complicats , Patrícia per el teu somriure , Jiang per deixar-me fer servir el lavabo per afeitar-me , els endolls per carregar el mòbil i el teu somrire, Josep per l' encàrreg del quadre que tot i quedar-se inacabat donades les circumstàncies del moment , per la teva bona voluntat, María Martí per el teu suport per mitjà dels emails i el teu canal a youtube, Kamal per el dia que varem resoldre el món, Nely per cafè i les xerradetes, Joan i el teu cusí Albert per animar-me a escriure i compartir aquets moments , Carles Teixidor per les petites estones parlant de futbol, Martí per la teva amistat, Marc per la teca simpatía, Pol per els moments d' alegría juvenil que desprens, Santi per el teu somriure i el bon rotllo que encomanes, Quim de Mataró per el teu suport moral per mitjà del wassap, Mikey i la Montse per la vostre comprensió en aquets moments ,Pep per el teu suport com a artísta i amic, Nausica per les trobades al carrer entre artistes i la nostra amistat, Pere , Laia i els companys de feina per el vostre somriure i aquells dies a la gal.lería, Edu per els ànims rebuts, Hellen per aquella estona i fer-me sentir com feia anys no sentía , Lluís per el teu somriure que mai falta quan arrives, Josep María per la darrera trobada i els teus dolços, Jasmine per la teva simpatía, l' estanquer del Carrer Ciutadans per la teva simpatía i lo prestat, Pep de la cafeteria Canigó per els ànims i el cafè tant bó .
I a tots els demés que durant aquets dies m' heu donat i hem doneu suport d' una manera o altre , concient o inconcientment.
......
-Per què m' estic a la ciutat-
M' estic a les afores de la ciutat prop de la natura però també a prop del centre .
La meva petita caseta amb rodes no té la intimitat d' una camper, és un cotxe amb totes les finestres que donen al carrer o a la natura .
De vegades hem llevo cap a les 6 i de vegades cap a les 7, arreglo el llit i hem vesteixo amb 12 segons.
Faig la primera caminata quant encara la ciutat dorm però és apunt de llevar-se i el silenci d' aquí a no res deixarà pas al rum-rum dels cotxes i motos, les persianes s' aixecaran i la gent omplirà els carrers per anar a l' universitat , a la feina ó on sigui.
Sento la primera olor a pà recent fet o a cafè d' una cafeteria que ja obre a les 7h i espero que siguin les 10h per anar a la biblioteca.
És la meva ciutat, la meva petita ciutat que tant estimo.
Després ve caminar per la ciutat tot contenplant la gent .
Viure al carrer dins la ciutat m' ha dut a veure i viure l' alegria de la gent , les seves cares , gestos i fets que delaten el seu estat d' ànim.
Quant t' estàs tantes hores al carrer, sigui assentat en un banc, sigui passejant, a dins l' estació o a dins el cotxe veus moltes situacions. Gent passejant amb la meinada, gent fent esport, gent corrent per no perdre el tren ó el bus, parelles de joves passejant, gent gran que el temps se li cau a les espatlles, gent al carrer dormint amb quatre cartrons...
Vius 24 hores al carrer i veus i vius moltes més situacions de les que viuries si no fos així. Vius molt més la ciutat i els seus habitans.
En aquest temps m' he adonat que en general en excepció d' algunes persones , la gent que veus per el carrer a Girona és feliç.
